La meva vida

Vaig néixer a Viladecans, a casa dels meus avis. La meva mare em cuidava. Però també havia de fer totes les feines de la casa. Vivíem amb els meus avis i tiets, que eren solters.

El meu avi i els meus tiets anaven al camp tot el dia juntament amb el meu pare, que era el més gran dels germans. La meva àvia anava a vendre. Per tant, a ma mare li tocava fer de criada per a tots ells: rentar, planxar, cuinar, fer la neteja, donar menjar al bestiar, triar las verdures, etc. No li quedava temps per a ella.

Quan jo tenia set anys, vam anar a viure a Barcelona. El meu pare feia de taxista i la mare treballava en una porteria.Vaig tenir el meu germà amb nou anys, i jo el cuidava mentre ma mare treballava.

Just quan va néixer ell, vaig prendre la primera comunió. Tinc un record molt maco d’aquella època. Recordo ser molt simpàtica, dolça i carinyosa.

Jugava amb una nina de drap. Recordo que em van regalar un cotxet i hi vaig posar una nina negreta que em van portar els reis mags. Amb la fireta hi passava hores.

D’adolescent vaig ser molt responsable, treballadora i ordenada, encara que poc puntual als llocs. Les meves aficions eren passejar a la platja, fer exercici, llegir i ballar. Recordo l’adolescència com una etapa de la meva vida molt bonica, encara que els meus pares em limitaven bastant.

Vaig trobar feina als catorze anys i la vaig tenir fins que em vaig casar. En aquell moment la vaig deixar, ja que fins aleshores vivia a Barcelona i vaig anar a L’Hospitalet.

Al mateix temps que treballava, estudiava i feia cursets. Malgrat que tenia xicot, no em deixaven anar a molts llocs, com ara: revetlles al vespre, a la platja, etc. Recordo que, quan anava a la discoteca, em feien venir abans de les nou del vespre. Sobretot el meu pare, li carregava la responsabilitat a la meva mare i jo, per tal de no disgustar-la, feia el que em deien i ho passava molt malament. La meva il·lusió era anar al ball.

He estat molt vergonyosa, tímida i sensible.

Em vaig casar amb vint-i-sis anys i vaig tenir el meu fill deu anys després, ja que vaig perdre’n tres, de sis mesos de gestació els dos primers i l’últim de tres.

Vaig treballar deu anys de comercial en temes de salut de la dona. Vaig anar a diversos seminaris com ara a: Salamanca, La Rioja, Santander, Extremadura, Córdoba, Sevilla, Granada, etc. També vaig viatjar bastant, perquè ens feien regals a la feina per motivar-nos. Així és com vaig anar a Londres, Roma, Budapest, Praga, Tunis, Lanzarote i també vaig fer un creuer pel Mediterrani.

Fa tres anys, el millor que m’ha pogut passar és que vaig trobar feina en els plans d’ocupació d’atenció al client. Va ser com un somni. A prop de casa, horari de tarda, un ambient de treball magnífic, companyerisme, bon tracte personal, etc. Em va pujar la meva autoestima.

Actualment m’han operat dels dos malucs per una artrosi molt severa i encara m’estic recuperant. Afegit a això, tinc fibromiàlgia, dolor crònic. És molt trist que sigui una malaltia no prou reconeguda per la medicina actual.

Estic passant per uns moments difícils, ja que estem aturats a casa degut a la crisi.

Calamot